Resum

Aquest article tracta sobre una proposta per a la pràctica pedagògica il’aprenentatge de l’Educació Física, que intenta implicar al màxim l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, cosa que lipermet d’assumir altes cotes de responsabilitat en la gestió de laclasse. Es basa en els resultats d’una investigació que es va iniciar el 1995 i que va permetre de seguir, durant els quatre cursos de Secundària Obligatòria, l’evolució d’un mateix grup d’estudiants a les classes d’Educació Física. Tres anys més tard, ja fora de la influència del professor i amb la perspectiva del temps, es va tornar a recollirinformació sobre la funcionalitat atribuïda a allò que havien après a les classes d’autogestió. A l’article se sintetitzen les línies mestres del plantejament esmentat i les conclusions pertinents sobre el seu valor educatiu per a una possible extrapolació a altres casos i contexts.

Paraules Clau

Educació Física, Autogestió, Autonomia, Pedagogia crítica, Valors.

Resum

En aquest article es mostren els resultats de la posada en pràctica d’un instrument d’Autoavaluació en l’Etapa de Primària amb un grup concret d’alumnes. La finalitat d’aquest sistema d’Autoavaluació és permetre la participació dels alumnes en el propi procés d’ensenyament i aprenentatge per al contingut de l’habilitat bàsica de maneig de mòbils (llançaments, recepcions i bots). Els resultats es van obtenir a partir de qüestionaris d’Autoavaluació dissenyats i preparats per a cadascun dels cicles que conformen aquesta etapa (Ureña, 2004).

Paraules Clau

Qüestionari autoavaluació, Participació en el procés ensenyament i aprenentatge.

 

Resum

Aquesta investigació es va realitzar durant el curs 1999-2000 i el seu principal objectiu va ser intentar de recollir l’opinió de l’alumnat sobre qualsevol aspecte relacionat amb les classes d’Educació Física. Per fer-ho es van posar dues bústies, una que s’anava obrint cada dues setmanes, i una altra que no es va obrir fins al setembre, quan el professorat ja ha signat les actes, per tal de gaudir de més llibertat d’expressió. D’altra banda, a través d’un diari que el professorat participant va anar elaborant tot al llarg del curs, se n’ha pogut també analitzar l’opinió i la reacció davant els escrits de l’alumnat. Aquesta experiència es va realitzar amb 6 grups-classe d’Educació Secundària i amb 5 grups de la Universitat. Tanmateix, en aquest article solament es presenten els resultats obtinguts en l’àmbit no universitari, ja que a la Universitat l’índex de participació ha estat excessivament baix.  

Paraules Clau

alumnat, professorat, opinió, ensenyament-aprenentatge

 

Resum

El procés d'adaptació dels continguts d'ensenyament aprenentatge en Educació Física requereix d'una anàlisi rigorosa que permeti ajustar-los a les necessitats educatives dels alumnes. A causa que la iniciació esportiva, i especialment els esports col·lectius, són un contingut d'ensenyament utilitzat habitualment, i a causa també, que el professorat sovint ha intentat abordar aquesta pràctica basant-se en experiències pròpies o en propostes diverses (encara que en alguns casos sense una gran base científica, per altra banda necessària i indispensable), hem portat a terme un estudi d'investigació on han intervingut alumnes de diverses poblacions de les províncies de Girona i Madrid, a fi i efecte de comprovar i analitzar l'ús dels components motors i cognitius davant una situació real de joc esportiu. Les hipòtesis que hem tractat de comprovar han estat, d'una banda, si existeixen diferències entre els nens i les nenes dels nivells educatius estudiats respecte a la solució mental i motriu en la iniciació esportiva; d'altra banda, les diferències que poden existir entre diversos cursos (4t, 5è i 6è) respecte al nivell d'incidència que té l'execució tècnica i la presa de decisions en la iniciació esportiva, així com la relació que existeix entre aquests aspectes en l'ensenyament dels esports col·lectius a les classes d'Educació Física. Per portar a terme l'esmentat estudi s'han utilitzat tres instruments de mesura: el primer, permet d'analitzar la solució mental sense necessitat de la pràctica; en aquest cas s'han emprat fotografies de situacions del joc real en les quals els alumnes han d'indicar a qui passarien la pilota si es trobessin en la situació indicada; el segon, és una prova de passada que permet comprovar el domini tècnic a utilitzar en un esport col·lectiu; i el tercer, és una situació real de joc que permet fer palesa la relació entre la conducta mental i el motor de l'alumne. Aquesta situació real ve definida pel joc de "les 10 passades" (Blázquez, 1986. Torres, 1993). Els resultats demostren que no existeixen diferències entre els dos sexes en les edats d'estudi. En el cas de la prova del nivell de domini tècnic, hi ha un increment apreciable amb l'edat i és lleugerament superior en els nois que en les noies. En l'apartat de joc real, ens trobem amb una gran variabilitat en els resultats i no podem concloure que hi hagi diferències relatives al gènere en cap dels tres cursos. Respecte al nivell de participació durant el joc, es confirma que els alumnes que més participen no són els que més pilotes perden, cosa que permet afermar la idea que és convenient utilitzar la pràctica de joc real com a element d'aprenentatge directe. Finalment, no hi ha una alta correlació entre el nivell d'execució mesurat amb la prova de passada de domini tècnic i l'execució/decisió durant el joc.

Paraules Clau

solució mental, solució motriu, ensenyament-aprenentatge, esports col'lectius

 

Resum

Aquest article relaciona els conceptes de Diversitat, Esport i Educació Física en el àmbit educatiu i concretament en Secundària. Introdueix el concepte de diversitat com un concepte que ha d'atendre les diferències de persones i alumnes que no estan integrats. Relacionats amb aquest concepte hem de tenir en compte aspectes com la segregació, la discriminació i la marginació en les quals determinats alumnes amb necessitats educatives especials puguin trobar-se. Per donar respostes educatives, en l'àrea d'Educació Física, als alumnes amb necessitats educatives especials en centres ordinaris ens trobem amb elements bàsics curriculars com les adaptacions curriculars i la diversificació curricular. En aquest sentit de millora, de donar una resposta educativa més concreta trobem els treballs relacionats amb els crèdits variables -esport adaptat, introducció al coneixement de l'esport inclusiu i activitats físiques adaptades, l'anàlisi de les tasques adaptades...- que pretenen optimitzar la resposta als alumnes amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris. Finalment, els professors d'Educació Física reconeixen una sèrie de limitacions educatives per atendre la diversitat com són la manca de paciència, tolerància i comprensió que són actituds i comportaments necessaris envers als alumnes amb necessitats educatives especials, la manca de material i instal·lacions adaptades i els aspectes didàctics són altres de les limitacions educatives amb les quals es troben els Professors de Secundària en l'àrea d'Educació Física.

 

Resum

Aprendre a ser incapaç de dominar les habilitats en educació física és un dels molts fenomens que poden succeir. Els últims vint anys han mostrat com en els diferents contexts educatius, un sector dels alumnes no disposa dels recursos necessaris per poder resoldre les exigències de les matèries escolars i desenvolupen un sentiment de desmoralització i desemparament que els porta a acceptar la seva condició, i abandonar qualsevol intent per aprendre. Aquest fenomen també succeeix en el si de les classes d'educació física, i en aquest article es fa una reflexió sobre aquest fet i s'ofereixen suggeriments per a l'actuació pedagògica.

Resum

Un cop afrontades les possibilitats d'actuació docent quant a la tècnica d'ensenyament (primera part), abordem en aquesta segona part les aportacions que els diferents estils d'ensenyament brinden al docent per a ensenyar el contingut d'esports en el centre escolar. Primerament clarifiquem el concepte d'estil d'ensenyament i les seves característiques, i en segon lloc desenvolupem en el gruix de l'article, segons la classificació de M.A. Delgado (1991), els diferents blocs d'estils d'ensenyament, les característiques essencials, les modalitats, i en un quadre resum, l'aportació concreta que posseeix cada bloc d'estils per a l'ensenyament esportiu. Destaquem de manera especial el bloc de estils individualitzadors ja que contemplen el nivell i els interessos dels alumnes, els estils socialitzadors per la seva importància en el primer nivell de concreció de currículum (DCB), i els estils cognitius ja que la indagació i la resolució de problemes motors en el joc real són la base de l'aprenentatge es-portiu.

Paraules Clau

aprenentatge esportiu, orientacions didàctiques, tècnica d'ensenyament

 

Resum

En aquest article exposem la problemàtica existent en l'ensenyament esportiu quant a l'aprenentatge motor de les habilitats específiques que es pot o no produir a les classes d'Educació Física (EF), així com a la visió o filosofia educativa que posseïm al respecte quan tractem aquest delicat tema dins el centre escolar. En una primera part aprofundim en el currículum d'EF a l'etapa de Secundària (ja que l'esport hi apareix com un bloc de continguts específic) per veure com tracta l'Administració la intervenció del professor i les orientacions didàctiques cap a l'ensenyament de l'esport. En aquesta anàlisi de contingut del primer nivell de concreció treiem conclusions orientatives de com actuar a la classe. Posteriorment emprenem la tècnica d'ensenyament com a base per a la construcció d'una intervenció adequada en l'aprenentatge esportiu. Realitzem un repàs cronològic del que per a nosaltres ha estat l'evolució d'aquest element didàctic a la intervenció i proposem un model específic d'acord amb la nostra filosofia educativa i les tendències actuals. Per últim, treiem les conclusions dels temes tractats i emplacem el lector al segon article on tractem específicament les aportacions dels diferents estils d'ensenyament a l'aprenentatge esportiu en edat escolar.

Paraules Clau

aprenentatge esportiu, orientacions didàctiques, tècnica d'ensenyament

 

Resum

Des de la creació dels estudis d'Educació Física (EF) a Espanya, l'única sortida professional ha estat l'ensenyament. Amb l'aprovació dels nous plans d'estudi del Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, sorgeixen nous itineraris professionals: ensenyament de l'Educació Física, Gestió esportiva i Entrenament Esportiu. A més, aquest nou pla d'estudis estableix un pràcticum específic per a cadascun d'aquests itineraris. Degut al fet que en els estudis d'EF només existeix tradició en les pràctiques de l'ensenyament, el pràcticum específic per a Gestió esportiva i Entrenament Esportiu constitueix l'autèntic repte d'aquest nou pla d'estudis. Com que en l'actualitat segueix vigent l'antic pla d'estudis en el qual només existeix el pràcticum d'ensenyament, amb aquest estudi hem tractat de conèixer com es percep el pràcticum d'ensenyament en funció de les preferències professionals i quin tipus d'activitats del pràcticum esmentat són de més utilitat per aquells professors en pràctiques de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de Granada, la preferència professional dels quals no és l'ensenyament

Paraules Clau

pràctiques d'ensenyament, ensenyament de l'educació física, gestió esportiva, entrenament esportiu.